El dia s'acaba,
la fosca comença a treure el cap.
Abraçada a mi, Ella, popa tranquil·la.
Els moviments s'afebleixen,
la mirada es fon,
el respirar és cada cop més suau.
La pau ens inunda.
La son ja és aquí.
Els llavis s'aturen,
deixen el pit.
Morrets plens de lleteta,
bona nit!
Son, soneta queda't amb mi!
Per la nostra petitona, morrets de llet!
divendres, 18 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada